Història del club >> El renaixement del Reus Deportiu - 1939-1995

• LA REPRESA DE LA POSTGUERRA
• EL LOCAL SOCIAL
• L'HOMENATGE A JOAN DOMÈNECH
• EL NOU REGLAMENT DE 1958
• LA CELEBRACIÓ DEL 50è ANIVERSARI DEL REUS DEPORTIU
• NOVES INSTAL·LACIONS DEL PAVELLÓ D'ESPORTS
• UN NOU PAVELLÓ D'ESPORTS
• L'INICI DE LA GRAN CRISI
• LA DEMOCRATITZACIÓ DEL REUS DEPORTIU
• S'AGREUJA LA CRISI
• LES OLÍMPIADES DE BARCELONA 92
• LA MUNICIPALITZACIÓ DEL CAMP DEL CF REUS DEPORTIU
• EL REUS DEPORTIU AVUI EN DIA

Amb l'arribada de la dictadura franquista l'esport fou supeditat a les mans de la Falange Española, i foren censades tres societats esportives: el Reus Automòbil Club, el Club Natació Reus Ploms i el Reus Deportiu. Aquest últim, que no es pogué reconstituir legalment fins el 1939, se centrà primer en el futbol, l'atletisme, el tennis, el frontó, la natació i el bàsquet. A partir de 1940 el Reus Deportiu s'animà acceleradament, i la vida social retornà poc a poc al seu estadi habitual.

Acabada la guerra civil, la necessitat de cercar un nou local per a la seu social del club fou immediata, ja que el local que s'havia ocupat abans havia quedatinhabitable per les destrosses i bombardejos. Després de moltes propostes de canvi de local, el 1953 es deixà el domicili social que s'havia ocupat des de 1940, situat al Café de España, per passar al carrer de la Perla, on es restà fins el 1985. Tot i això, entitats com el Centre de Lectura, l'Orfeó Reusenc o el Saló Kursaal sempre s'han ofert, desinteressadament, per a realitzar les reunions generals.

El 1954 se celebraren els actes d'homenage a Joan Domènech, primer president honorari del club. Durant els següents anys hi hagueren intents per millorar les instal·lacions esportives, com ampliacions de pistes aquàtiques, creacions de pistes de tennis, nous vestuaris o una Secció "Colombòfila".

El 1957 fou elegit president Antoni Sabater, que creà noves seccions, com la d'Espeologia, la de Muntanya, la de Submarinisme, la d'Handbol o la de Cinema. Durant aquest període també se celebrà el 50è aniversari del club, en el transcurs del qual l'entitat rebé la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu.

Llibre commemoratiu 50è aniversari

EL NOU REGLAMENT DE 1958

El 1958 fou aprovat per la Federació d'Atletisme el nou Reglament de l'entitat, en què es comptava amb una nova estructura de règim intern i una nova junta general interna. Es canviaren alguns dels dirigents i, poc després, s'inicià una campanya per a la captació de socis.

Per celebrar el cinquantenari del Reus Deportiu, les noces d'or de l'entitat, es realitzaren gran quantitat d'actes, com aplecs, concerts, desfilades, tornejos, festivals infantils o dinars de germanor, entre d'altres. També s'edità un llibre, Reus Deportivo. Bodas de Oro. 1909-1959, redactat per Joan Domènech. El 1962 se celebrà una triple gala esportiva nocturna, i es repartiren medalles al Mèrit Esportiu a diversos directius.

El 1962 s'inauguraren les noves instal·lacions del pavelló d'esports del Reus. A partir d'aquí, cada any es designaren diversos socis d'honor, als quals en actes d'homenatge se'ls repartien les Medalles del Reus Deportiu. El 1965, per exemple, es concedí a l'Ajuntament de Reus, per la seva tasca en favor de l'esport i per la subvenció feta per a la millora de la piscina.

El 1966, amb la dimissió del president Josep M. Massó, s'inicià una forta crisi. Aquest fou substituït per Francesc Llevat, que presentà un dictamen amb les necessitats d'instal·lacions esportives a la ciutat, el qual fou aprovat urgentment. Mentrestant aparegué, el 1968, el primer número de la segona època de la revista Reus Deportivo.

El 1969 se celebrà una assemblea general de socis, en què es parlà del futur parc d'esports, que incloïa, entre d'altres coses, piscines, un camp de rugbi i tres pistes d'atletisme. El 1970 es reelegí Joan Domènech com a president, que portà a terme diversos projectes d'ampliació del club. Aquest, però, fou substituït el 1971, en aquest cas per Valero Camps.

La construcció del nou pavelló d'esports, esperat des de feia molt de temps, començà el 1972; l'estrena fou el 1973, any en què fou elegit president Andreu Olesti. Tambés es posà en marxa una programa d'activitats esportives a la ciutat, dirigit més que res als joves.

En assemblea general de socis, realitzada el 1975, la junta directiva del Reus anuncià un ambiciós projecte de reorganització total del club, que volia complementar les instal·lacions esportives, adaptar al màxim aquestes necessitats a les possibilitats del club i fer que es poguessin aconseguir més ingressos econòmics.

Aquest projecte, però, augmentà molt els deutes del club, i socis importants com Joan Domènech o Josep Gomis demanaren la baixa com a socis. La polèmica s'encengué a tota la premsa local, i començà allò que s'anomenà la "crisi del Reus Deportiu". El problema de fons, però, era la proposta de la directiva de vendre part dels terrenys socials, projecte que s'acabà acceptant en un referèndum el 1975. El 1977 fou elegit Joan Basora, que inicià una època de grans canvis, com la remodelació que es féu del camp de futbol construït el 1977.

El 1977 se celebrà la primera assemblea anual que, des de la desaparició del franquisme, comptava amb la participació de tots els socis. El 1978 començaren les obres de millora dels terrenys esportius del Reus i una bona renovació esportiva, i el 1979 s'inicià una nova campanya de captació de socis, que fou un èxit.

El 1982, amb un conveni signat amb la Generalitat, el Reus Deportiu començà a realitzar noves instal·lacions, les quals li havien de permetre assolir tres objectius: potenciació de les escoles esportives, esport d'alta competició i esport de manteniment per als socis. El 1984 s'inauguraren les instal·lacions d'estiu de l'entitat, tot i que la situació econòmica i social era molt dolenta. El mateix any se celebrà el 75è aniversari, i el 1985 s'abandonà el local del carrer de la Perla.

La mala gestió de Basora provocà la seva dimissió el 1986, en ple endeutament, caos i desorganització absoluta. El 1987 es convocaren eleccions, en què Pere Vinaixa era una de les candidatures amb més possibilitats. El 1989 es requalificaren els terrenys del Reus Deportiu, per la qual cosa se'n pogueren vendre uns quants i tancar, així, la principal crisi financera del club. El programa d'actuacions de Vinaixa es centrava en quatre àrees: la patrimonial, l'esportiva, la social i l'econòmica. Totes funcionaren, tancant definitivament la crisi del club, la qual cosa també beneficià, evidentment, el mateix esport.

La celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 féu que el Reus Deportiu s'adherís, el 1989, a la formació del Comitè Olímpic Català. El mateix any es nominà Reus com a subseu olímpica, per la qual cosa s'hagué de construir un nou pavelló municipal, el Pavelló Olímpic de Reus. Aquest s'inaugurà el 1992, amb un partit d'hoquei, juntament amb els nous vestuaris.

El 1994 el club aprovà un conveni amb l'Ajuntament, segons el qual es produia la municipalització dels terrenys de futbol. El 1994 se celebrà la II Festa de l'Esport del Reus Deportiu, i el 1995 Pere Vinaixa dimití, essent elegit president Joan Sabater.

Avui en dia el Reus Deportiu és una potent entitat esportiva, que compta amb més de 3.200 socis i tres espais d'instal·lacions esportives, on s'hi troben dos pavellons, piscina coberta i local social, pistes de tennis, xalet i piscina d'estiu i camp de futbol i pista d'atletisme. Les seccions actuals són atletisme, bàsquet, ciclisme, handbol, hoquei, muntanyisme, patinatge, rítmica, rugbi, tennis i tennis taula.