Història del club >> Activitats socials

Un dels actes lúdics i socials més importants del Reus Deportiu han estat les revetlles celebrades durant els estius, que començaren a organitzar-se el 1934. Però fou a partir de 1945, amb la inauguració de la nova pista de patinatge, quan s'assoliren la popularitat i el prestigi que han tingut durant molts anys. La revetlla de Sant Joan i la de Sant Pere foren les més multitudinàries. El 1946 se celebrà per primer cop la Festa Major del Reus Deportiu, amb actes de tota mena. El 1948 l'entitat organitzà diversos actes lúdics i esportius i, des de 1965, cada hivern se celebraren campionats de manilla. També es van anar celebrant espectacles al Pavelló d'Esports del Reus, com festivals de cançons infantils (1963), festivals de la cançó catalana (1969), exhibicions esportivo-culturals (1974) o actuacions d'equips nord-americans (1989). També se celebraren espectacles de circ o festivals de sardanes (1948), o Concursos Nacionals d'Aeromodelisme (1953). El 1978 s'inaugurà el local del Bingo del Reus Deportiu, i començà a llogar-se el pavelló a entitats locals.El 1951 se celebrà el primer Festival de la Moda a la piscina del Reus Deportiu i el 1963 la Nit de Gala de Ballet. El 1943 fou presentada a la directiva la proposta de crear una Secció Recreativa, però es rebutjà. El 1953 es constituí una Comissió de Festes, que el 1955 esdevingué Comissió Recreativa. El 1956 s'organitzà una Oficina i Biblioteca d'Informació Turística a Reus.

El Club de Futbol Reus Deportiu

El nou Club de Futbol Reus Deportiu fou constituït oficialment, doncs, el 1951, amb Josep Bernabeu com a president. Les oficines provisionals del Club se situaren, durant aquells anys, al carrer Vilà. Amb tots aquells canvis els resultats foren molt pèssims, però poc a poc s'anaren recuperant. La temporada 1952-1953, per exemple, el Reus es proclamà campió de Catalunya de 1a categoria regional. Fou aquell mateix any quan s'elegí el primer president honorari del CF Reus Deportiu, Joan Busquets.

El 1956 la situació econòmica del Club de Futbol tornà a ser crítica, i els resultats esportiu tampoc foren bons. El 1957 Francesc Llevat acabà el seu mandat, i fou elegit president Engelbert Borràs. El 1958 passà a ser-ho Josep Maria Massó, que aconseguí reanimar la situació, de forta crisi. El 1959 s'aconseguí el segon lloc en el Campionat de Catalunya de la regional, i el 1961 el Reus es proclamà Campió de Catalunya de la regional. També es feren importants projectes de millora de la infraestructura del Club El 1962 se celebrà el I Trofeu Ciutat de Reus i el I Trofeu J.M. Crusat de juvenils de futbol. El 1965 s'elegí com a nou president Artemi Teixidó, i el 1966 Gil Cristià. La temporada 1968-1969 es reestructuraren les categories del futbol espanyol, i la província de Tarragona se separà de la resta de Catalunya.

El 1979, amb Josep Jubany com a president, es visqué una temporada nefasta, esportivament, la qual cosa propicià una crisi econòmica. No fou fins al 1973-1974 que es produí l'impuls necessari que es necessitava, amb una nova junta. Les coses milloraren, fins al punt que la temporada 1975-1976 fou la més brillant en molt temps, amb l'obtenció del Campionat de Cataluya de Regional Preferent. L'himne del club s'estrenà el 1977.

El Camp Nou del Club Futbol Reus Deportiu

El 1977 s'inaugurà el nou terreny de joc del Reus Deportiu, el Camp Nou. Aquest era el quart terreny de joc de l'entitat -el primer fou el de Salou (1913-1919), el segon el del camí de l'Aleixar (1919) i el tercer el del carrer de Gaudí (1927-1977)-, i el primer realment propi, la qual cosa havia estat esperada des de feia molt de temps.

Aquella temporada acabà amb molt bons resultats, que continuaren durant bastants temporades, encara que la massa social era insuficient. Fins i tot s'ascendí de categoria en diverses ocasions, com en el 1981, però el nombre de socis continuava avançant molt lentament.

El 1982 entrà com a nou president Josep Travé. El 1983, temporada en què es baixà a tercera, la situació econòmica era francament caòtica, i l'afició tornà a desertar. Això durà bastant de temps, per la qual cosa la celebració del 75è aniversari del Reus Deportiu fou bastant discreta. El 1986 es tornà a ascendir, però la fluixa marxa de l'equip propicià un escassíssim nombre de socis.

El 1987 fou elegit president J. M. Domínguez, i el 1988 Antonio Chamorro, que mostraren moltes ganes de rellançar el Club. Però l'equip baixà a la 3a divisió catalana el 1991, i no fou fins el 1992, amb un ascens, que no s'arreglaren una mica les coses. El 1993, per exemple, se signà un acord entre el CF Reus Deportiu, la UD Santes Creus i l'IMAC, en què es pretenia crear una escola de futbol a la ciutat. I fou també aquell mateix any quan començaren els primers contactes entre el Reus Deportiu i l'Ajuntament de Reus, relacionats amb la municipalització dels terrenys del Club de Futbol, el camp de futbol i la pista d'annexos.