ELS ORÍGENS I LA FUNDACIÓ DE L'ENTITAT
|
|
Índex |
|
| L'esport, espectacle de masses que ha esdevingut un dels fenòmens socials més importants del segle XX, té en el Reus Deportiu un bon representant.
L'entitat, que es constituí oficialment el 23 de novembre de 1909 amb el nom de Club Deportiu, agrupà antics membres del Reus Futbol Club, i tingué com a presidents d'aquella època Balcells (1913) i Barrufet (1916). La primera seu fou el velòdrom del final del carrer Sant Joan, i el 1912 començaren a utilitzar-se uns terrenys de la carretera de Salou, propietat del Tramvia.
|
| |
LA REFUNDACIÓ DE 1917 I L'ADOPCIÓ DEL NOM DEFINITIU: REUS DEPORTIU
|
Índex |
| |
| El setembre de 1917 foren incorporades al Club Deportiu les entitats esportives locals Club Velocipedista i Sport Club Reus, i arran d'aquesta fusió s'adoptà el nom definitiu de Reus Deportiu. La nova junta directiva, amb Bonet com a president, aprovà els primers Reglaments Generals de la nova entitat, la qual estava constituïda per una junta de govern que vetllava pels interessos dels socis, fossin honoraris, de mèrit, protectors, numeraris o corresponsals.
Els presidents dels següents anys foren Gilbert (1918), Martorell (1919), Valls Font (1920) i Domènech (1922). L'emblema del club fou dissenyat per Ferran Casajuana, un jove dibuixant reusenc.
|
| |
LA REORGANITZACIÓ DE 1922
|
|
Índex |
| |
El nou Reglament general del Reus Deportiu fou aprovat el 1922, i modificà alguns aspectes del seu anterior funcionament intern. La importància que prenia el club féu que el mateix any s'iniciessin contactes amb el Club Natació Reus Ploms, fundat el 1918, per estudiar-ne l'absorció. El projecte, que no va tirar endavant, consistia en dissoldre els Ploms i crear seguidament una Secció de Mar al Reus Deportiu. Els Reus continuà fent diversos nous intents de fusió en anys posteriors (1930, 1932 i 1940), que mai arribaren a materialitzar-se. El president continuà sent Domènech, reelegit el 1925.
|
| |
LA CRISI I EL CREIXEMENT DELS ANYS VINT. LA SEU SOCIAL
|
Índex |
| |
| El Reus Deportiu esdevingué importantíssim dins la ciutat cap a la dècada dels anys vint, amb un gran augment de socis entre 1909 i 1939, que es radicalitzà a partir de 1917. L'únic punt lamentable fou que només adquirí importància un sol esport, el futbol, amb la desaparició de les seccions de ciclisme, atletisme i boxa el 1922.
Els primers locals del Reus Deportiu foren molt diversos, i anaren des de la primera seu social, oberta el 1911 en un local de la plaça de la Sang, fins a la de la raval de Santa Anna, on s'establí el 1933.
|
| |
LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES
|
|
Índex |
| |
El 1909 encara no s'havien aconseguit unes intal·lacions esportives modernes, a causa de la indiferència de l'opinió pública i la passivitat de les autoritats municipals locals. El primer camp d'esports propi fou el camp del camí de l'Aleixar, inaugurat el 1919, en el qual s'inclogué un velòdrom on es realitzaren curses d'atletisme i competicions de futbol, ciclisme i motorisme; fou l'època d'or del ciclisme en pista i del futbol local.
|
| |
EL PROJECTE DEL NOU CAMP D'ESPORTS
|
|
Índex |
| |
| L'eufòria d'aquells èxits, la progressiva intensificació de les activitats esportives i la consolidació econòmica del club van fer que l'entitat es plantegés la vella aspiració de posseir un camp d'esports de la seva propietat de magnitud suficient per realitzar-hi íntegrament el projecte de camp d'esports que es desitjava. Finalment, després de molts intents, s'aprovà el 1925 un projecte que incloïa un camp de futbol i rugbi, una pista de cendra per a curses atlètiques i espais per a les diverses classes de salts, amb una capacitat total de 6.000 espectadors. Es plantejà la possibilitat d'instal·lar-hi fins i tot un gimnàs, un espai destinat a jocs i festes d'infants, tres pistes de tennis, una piscina, una pista ciclista i dos edificis iguals destinats a serveis diversos. Tot i això, i malgrat la gran publicitat editada, el projecte mai arribà a desenvolupar-se tal com s'havia establert. |
| |
Projecte de camp d'esports, 1924
|
| |
LA INAUGURACIÓ DE LA PRIMERA FASE DE L'ESTADI
|
Índex |
| |
La primera fase d'aquest ambiciós recinte poliesportiu, que incloïa el velòdrom de l'Agrupació Ciclista i la pista de ciclisme, s'inaugurà el 1927, tot i que les obres s'allargaren fins el 1933. El 1928 es construí la pista d'atletisme, la primera de Catalunya amb terra de cendra; el 1930 es féu la pista de bàsquet, i fins a finals de 1933 s'anaren afegint importants millores -tanca de ciment, zones de llotges i preferència, piscina, dues pistes de tennis i xalet i trasllat de les grades de fusta del velòdrom a l'estudi-, que culminaren amb la construcció d'un frontó, el 1935.
|
| |
L'OFERIMENT I EL SERVEI A LA CIUTAT
|
|
Índex |
| |
El Reus Deportiu oferí a l'Ajuntament les seves instal·lacions per a la celebració de diversos esdeveniments culturals i esportius repetides vegades, entre els anys 1925 i 1937. Oferí el seu camp, per exemple, a l'Associació de Cultura de la Dona Reusenca i a l'Escola del Treball (1932), a les entitats esportives Catalunya Nova, CN Reus Ploms i Reus Atlètic Club, en diverses ocasions, a la ciutat, que reinstaurà la celebració de la Festa de l'Arbre (1934), a les Juntes Locals d'Educació Física i d'Urbanisme (1931) i a les tasques del I Congrés local per a la Millora de l'Ensenyament (1936), entre d'altres.
|
| |
CULTURA DE L'ESPORT I VOCACIÓ CATALANISTA I REPUBLICANA
|
Índex |
| |
| El primer Reus Deportiu fou l'entitat esportiva reusenca amb el plantejament teòric més elaborat i sòlid, que determinà com a camps d'actuació facilitar a la joventut local instal·lacions adequades per a la pràctica de tots els esports, contribuir al millorament físic de la infància i cooperar en l'engrandiment i puixança de la ciutat.
Aquest plantejament suposava lligar l'ètica amb l'esport, la qual cosa fou ben palesa amb alguns dels escrits apareguts en el seu Butlletí Mensual. Cal recordar que sempre existí un fort lligam entre Reus Deportiu, catalanisme i República.
|
| |
JOAN DOMÈNECH I LA CULTURA FÍSICA
|
|
Índex |
| |
| El foment de l'educació física fou importat el segon quart de segle a la ciutat pel metge Joan Domènech, que insistí reiteradament en l'estret lligam que hi havia entre pràctica de l'esport, salubritat i esperança de vida. Per això destacà el valor de l'esport i la gimnàstica, més com uns mitjans per a la cultura física que no pas com una finalitat en ells mateixos. La creació de guarderies, solàriums, jardins d'infància, gimnàs municipal, piscina i casa de dutxes fou reclamada, així com la construcció definitiva del Parc d'Esports, que el Reus Deportiu reclamava ja des de feia temps. Això significà un canvi d'urbanisme en la ciutat, el projecte sobre el qual dugué a terme Antoni Sardà el 1925.
Ja en el projecte inicial de parc d'esports presentat el 1924 pel Reus Deportiu es destinava un espai al jardí d'infància, amb solàrium i teatre infantil complementaris. La seva construcció, però, no s'aprovà fins al 1934, durant la presidència de Busquets i Domènech.
L'ambició i les intencions que movien el Reus Deportiu eren molt més que la pràctica d'esport; realment s'esperava servir i contribuir a la millora sanitària de la ciutat. Això s'aconseguí amb la construcció del jardí d'infància i la piscina infantil, del parc d'esports, d'una zona residencial moderna i d'un parc a nivell de ciutat.
|
| |
PUBLICACIONS PERIÒDIQUES I EDICIONS DEL REUS DEPORTIU
|
Índex |
| |
| La publicació periòdica d'un òrgan portaveu de l'entitat fou iniciat pel Reus Deportiu diverses vegades. La continuació de la revista Gol, Revista d'Esports Il·lustrada (1923-1924), Reus Deportiu, Butlletí Mensual (1929-1931) o Butlletí Mensual del Reus Deportiu (1933-1935), per exemple, són alguns d'aquests intents.
Portada de la revista Gol, 1924 |
| |
L'ECONOMIA DEL REUS DEPORTIU (1909-1939)
|
|
Índex |
| |
| El Reus Deportiu començà com una associació modesta, amb una quota inicial mínima i voluntària, complementada per les prestacions personals dels socis. Tot i això, calgué sol·licitar la col·laboració econòmica d'alguns particulars, com Evarist Fàbregas. Per aconseguir diners per a la construcció del parc d'esports, però, es plantejà la possibilitat de vendre els terrenys que ocupava el velòdrom de l'Agrupació Ciclista, la qual cosa solucionà molts deutes. Al final Domènech hagué de modificar els Estatuts, en els quals els socis podien arribar a mantenir la quota gratuïtament. |
|
MENU PRINCIPAL |
|
|
|
|
|
|
|
